Filla, germana, cosina, neta, neboda i amiga.

Les meues obres volen ser terra llaurada sense parcel·les. És difícil ubicar-les sols en una disciplina. Són indisciplinades. Performance, antropologia, dansa contemporània, pedagogia crítica… Et fa recordar i oblidar tot això en un mateix temps. Arts vives.
Treballe amb la idea que el fet personal és polític, i des d’ací naixen obres que em permeten reflexionar des dels feminismes, les desobediències, la incontinència, la intimitat, la imperfecció i el que està en construcció.

Els processos creatius són un acte de fe. Mai saps el que resultarà quan comences, s’ha d’assumir el dubte i el caos. Pense que les obres no poden bategar si no estan en contacte amb la vida. Jo tampoc. Estar sempre entre quatre parets i un sostre asfixia, m’agrada portar aquests processos al bancal i a altres espais no convencionals. L’acció em genera pensament i el pensament m’acciona, és un anar i vindre constant.

He intentat creacions més i menys amables però estic així ben (in)còmoda.