Entenc l’art i em relacione amb ell com un espai reflexiu i crític on vibren els cossos en tota la seua globalitat, i a través del qual la vida es fa perceptible. Aquest espai es fa possible mitjançant l’encontre, on els elements presents es fonen en un flux continu que devé art, pulsió en continu moviment, on no hi ha res que ho detinga i/o ho fragmente mentre l’encontre estiga viu, mentre la caosmosi siga qui regisca els estats.

Habite la performance com el lloc intersticial on es troba i es genera tot allò que em travessa i entenent que el fet personal és polític. Transitar dimensions que em resulten excitants, eixir de la de confort i devenir transmutació. Els vehicles als quals me’n puge per aquest viatge son l’art d’acció, el happening i la instal·lació. També estic començant a indagar les possibilitats entre la fotoperformance i jo.